La prevenció del càncer és tot el que es fa per baixar el risc de patir-lo. Això pot incloure mantenir un estil de vida saludable, evitar l’exposició a substàncies que sabem que causen càncer i vacunar-se o implicar-se en els programes de detecció precoç. Aproximadament un terç dels casos de càncer detectats es poden evitar si tenim en compte que hi ha una sèrie de factors de risc que podem modificar i uns hàbits saludables que cal promoure:

  • Tabac zero. El tabaquisme és el responsable d’un 22% dels casos de càncer i deixar de fumar és sempre beneficiós (independentment dels anys que es porti fent-ho).
  • L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és clara al respecte: l’alcohol provoca càncer i gran part de la població ho desconeix. Hi ha un vincle causal entre la ingesta d’alcohol i l’aparició de càncer de boca, d’orofaringe, d’esòfag, de fetge, de laringe, colorectal i de mama. No hi ha un nivell de consum d’alcohol segur per al càncer (sigui quin sigui el tipus de beguda alcohòlica).
  • Dur a terme activitat física integrada en el nostre dia a dia (tres períodes breus i intensos com pujar escales o caminar a pas ràpid) pot suposar la reducció de més del 30% del risc de mortalitat per càncer.
  • Menjar aliments integrals i els que són rics en fibra (fruita, hortalisses, llegums i fruita seca), es relaciona amb menys risc de patir càncer. També convé evitar la carn processada, i no sobrepassar les dues racions setmanals de carn vermella.
  • Cal evitar l’exposició excessiva al sol i utilitzar correctament la protecció solar.
  • Participar tant en els programes de vacunació de l’hepatitis vírica i del virus del papil·loma humà com en els de detecció i control del càncer i, en el cas de les mares, donar el pit als nadons, si és possible.

El diagnòstic precoç d’un tumor en estadi inicial permet un tractament menys agressiu i augmenta significativament les possibilitats de curació. En el nostre entorn, s’apliquen les proves següents a escala poblacional:

  • Una prova de sang en femta cada dos anys per al càncer de colon i recte, dels 50 als 69 anys.
  • Una mamografia cada dos anys per al càncer de mama, en dones dels 50 als 69 anys.
  • Una citologia cada tres anys per detectar el càncer de coll d’úter en dones, a partir dels 25 anys

La prevenció comença amb l’observació del propi cos. Si descobrim algun d’aquests símptomes: un bony, una ferida que no cicatritza (fins i tot a la boca), una piga que canvia d’aspecte, pèrdues anormals de sang, alteracions intestinals o urinàries persistents, tos o ronquera permanent, cal consultar el metge/metgessa.

Finalment, és important tenir a l’abast una xarxa social activa, ja que sentir-nos acompanyats ens ajudarà a abordar més bé aspectes com l‘estrès i la soledat, que també tenen un impacte rellevant en la reducció del càncer.

La Unió Europea va promoure la iniciativa del “Codi Europeu contra el Càncer ” per informar els ciutadans sobre el què poden fer per a ells o per als seus familiars per tal de reduir el risc de patir càncer. El document és una eina molt valuosa en la prevenció del càncer, està basat en l’evidència científica i és el resultat d’un treball de col·laboració entre especialistes i experts científics.

El Codi Europeu Contra el Càncer, conté 12 recomanacions que gairebé totes les persones poden seguir sense coneixements ni ajuda especials. La mateixa Comissió Europea considera que es podria evitar gairebé la meitat de les morts per càncer a Europa si totes les persones adoptessin aquestes recomanacions. El Codi destaca la importància d’evitar el tabac, l’alcohol i l’exposició excessiva al sol i destaca els beneficis de mantenir un pes saludable, realitzar exercici a diari i participar en programes de salut pública, com les vacunacions o les proves de detecció precoç.

Codi Europeu Contra el Càncer (2023)

Dr. Esteve Saltó Cerezuela

Dr. Esteve Saltó Cerezuela.

Metge, especialista en salut pública. Cap del servei d’Estratègia i Comunicació de la Secretaria de Salut Pública, Departament de Salut.

Professor associat, Facultat de Medicina, UB. Membre del Comitè Científic d’Oncolliga