El sistema immunitari és un conjunt de teixits, cèl·lules i proteïnes presents a la sang que tenen la funció de defensar l’organisme d’elements estranys, com poden ser els microorganismes que causen infeccions o les cèl·lules canceroses. Aquest sistema immunitari té la capacitat de destruir les cèl·lules anormals i així prevenir el desenvolupament de molts càncers. Algunes de les cèl·lules més importants que formen part del sistema immunitari són els limfòcits T, que són un tipus de glòbuls blancs.

Les cèl·lules canceroses tenen mecanismes que els permeten escapar de l’atac del sistema immunitari, permetent així que es desenvolupin tumors. Això ho poden fer mitjançant mecanismes que eviten que el sistema immunitari les reconegui com a cèl·lules estranyes o inhibint l’activació de la resposta immunitària, evitant així ser destruïdes.

Els últims anys han aparegut nous medicaments en l’àmbit de l’oncologia i l’hematologia que utilitzen el sistema immunitari del pacient per tractar els tumors. Alguns dels principals tractaments dels que disposem són:

–

Anticossos inhibidors del punt de control immunitari (ICIs, per les seves sigles en anglès)

El nostre sistema immunitari té la capacitat d’autoregular-se, necessitem que ataqui els elements estranys però que no s’activi massa perquè sinó podria atacar a les cèl·lules sanes. Per aquest motiu, existeixen en la superfície dels limfòcits T el que s’anomena “punts de control immunitari” (o checkpoints, en anglès). Aquests punts de control immunitari, el que fan és enviar un senyal que fa que els limfòcits T no s’activin i així no ataquin a les nostres cèl·lules sanes, ja que les reconeixen com a pròpies. Un dels mecanismes del càncer per escapar de l’atac del sistema immunitari és activar el senyal perquè els limfòcits no s’activin i no destrueixin les cèl·lules canceroses.

Els medicaments anomenats ICIs bloquegen els punts de control immunitari dels limfòcits T i això provoca una activació del sistema immunitari que ataca les cèl·lules canceroses. O dit d’una altra manera, eliminen els frens del sistema immunitari permetent que aquest reconegui les cèl·lules canceroses i les ataqui.

Aquests medicaments s’utilitzen en molts tipus de càncer, com són el càncer de pulmó, pell, ronyó, bufeta, mama, colorectal, entre d’altres. Alguns dels medicaments dels que es disposa actualment, són: nivolumab, pembrolizumab, atezolizumab, durvalumab o avelumab.

–

Teràpia de cèl·lules T amb receptors d’antígen quimèrics (cèl·lules CAR-T)

Les cèl·lules CAR-T són un tractament que consisteix en que els limfòcits T del propi pacient es modifiquen genèticament al laboratori per a que expressin uns receptors que els permetin unir-se a les cèl·lules tumorals i destruir-les.

El procés comença extraient els limfòcits T de la sang del pacient mitjançant un procés que s’anomena afèresi. Un cop obtingudes aquestes cèl·lules, s’envien a un laboratori on se’ls afegeix un gen per a que expressin un receptor que pugui reconèixer i unir-se a una proteïna de la superfície de les cèl·lules canceroses del pacient. Aquest receptor s’anomena “receptor d’antigen quimèric” (CAR, per les seves sigles en anglès). Posteriorment, les cèl·lules es cultiven per tal d’obtenir una quantitat adequada per al tractament. Aquest procés de producció, sol durar unes 3-4 setmanes.

Un cop finalitzada la fabricació, el producte obtingut (cèl·lules CAR-T) s’administra al pacient mitjançant una infusió per via intravenosa. Abans d’administrar les cèl·lules CAR-T, el pacient rebrà un tractament amb quimioteràpia que permet preparar el seu organisme per a rebre aquestes cèl·lules CAR-T.

La teràpia amb cèl·lules CAR-T s’està utilitzant per al tractament d’alguns càncers de la sang, com per exemple el limfoma, la leucèmia o el mieloma múltiple. Alguns dels medicaments dels que es disposa actualment, són: tisagenlecleucel, axicabtagen ciloleucel o idecabtagen vicleucel.