Moltes dones amb càncer de mama amb receptors hormonals positius (entre el 60 i el 70% de tots els casos) reben teràpia hormonal adjuvant o complementaria, que es el tractament mèdic que s’administra despres d’una intervenció inicial com la cirurgia, la radioteràpia i/o la quimioteràpia.
Aquest tractament té un objectiu molt concret: reduir el risc de recaiguda i millorar la supervivència.
L’adherència al tractament és prendre la medicació exactament com s’ha prescrit i durant el temps recomanat. Si s’obliden dosis, es fan pauses, o s’abandona el tractament abans de temps, es disminueix la protecció davant la possible recaiguda.
Quins tractaments s’utilitzen?
En dones premenopàusiques, el medicament més habitual és el tamoxifè. En alguns casos s’hi afegeix supressió ovàrica, o bé un inhibidor de l’aromatasa o un inhibidor de les ciclines, sempre amb supressió ovàrica.
En dones postmenopàusiques, el tractament principal són els inhibidors de l’aromatasa, sols o combinats en seqüència amb tamoxifè i, en alguns casos, amb inhibidors de les ciclines.
La durada inicial és de cinc anys, tot i que en funció del risc i la tolerància es pot allargar fins a set o deu anys. Són medicaments orals, cosa que facilita la presa, però també pot afavorir omissions o abandonaments.
Quins beneficis aporta?
En dones premenopàusiques, l’estudi SOFT (resultats a 15 anys) mostra que:
- 72,1% de dones estan lliures de malaltia amb tamoxifè.
- 75,7% amb tamoxifè + supressió ovàrica.
- 78,6% amb exemestà + supressió ovàrica.
Aquesta última opció millora la supervivència un 6,5% respecte al tamoxifè sol, sobretot en dones d’alt risc.
Una anàlisis de diferents estudis amb mes de 5.000 dones confirma que afegir supressió ovàrica al tamoxifè redueix les recaigudes un 21%, i encara mes important, en dones menors de 45 anys la mortalitat per càncer de mama disminueix un 26%.
En dones postmenopàusiques, els resultats de l’analisi conjunt de diferents estudis amb més de 22.000 dones mostra que prolongar cinc anys més l’hormonoteràpia (després d’un primer període que ja inclou un inhibidor de l’aromatasa) redueix les recaigudes del 15,2% a l’11,6%.
Les pacients compleixen el tractament?
A Catalunya, un estudi amb 692 dones va trobar una adherència declarada del 92%. Un altre estudi poblacional amb 2.413 dones mostra una adherència del 84,5% a cinc anys.
En canvi, alguns estudis internacionals detecten més abandonaments: als Estats Units, un estudi amb 9.000 dones va observar un 31% d’interrupció precoç, i a França un 16% de dones premenopàusiques deixaven el tamoxifè el primer any.
Quines conseqüències té abandonar el tractament?
La discontinuïtat redueix el benefici preventiu. En un estudi català de 2.413 dones, la no-adherència s’associa a més recidives i més mortalitat global. En un estudi danès amb 4.503 dones premenopàusiques, el 22% va interrompre el tamoxifè abans d’hora i també es va observar més recaigudes.
Per què costa seguir-lo?
Les causes principals són:
- Efectes adversos:
- dolor articular, rigidesa
- fogots, alteracions del son, canvis d’humor
- símptomes genitourinaris, diarrees, canvis en la sexualitat
- menopausa induïda o desig gestacional frustrat en dones joves
- comorbiditats i polimedicació en dones postmenopàusiques
- Percepció insuficient del benefici, sovint per falta d’informació o perquè la pacient no nota la malaltia i el tractament sembla “innecessari”.
- Cansament davant d’un tractament diari i prolongat.
- Factors emocionals, com la negació del risc real.
Què es pot fer?
Professionals:
- Explorar omissions amb empatia, sense culpabilitzar.
- Cal explicar el benefici absolut de manera clara i entenedora.
- Tractar activament els símptomes i adaptar pautes quan calgui.
- Implicar infermeria, farmàcia i exercici físic adaptat.
Pacients:
- Cal comunicar sincerament el compliment real.
- Cal explicar els efectes adversos.
- Compartir dubtes i dificultats per trobar solucions.
Objectiu final
Mantenir una teràpia efectiva i tolerable, amb decisions compartides entre pacient i professional. Tenir efectes adversos no implica haver de triar entre patir o abandonar el tractament: sovint es poden prevenir, tractar o ajustar mantenint el benefici.
Dra. Àngels Arcusa Lanza
Metgessa especialista en oncologia i presidenta del Comitè Científic de la Fundació Oncolliga
