Aquesta oncopíndola és la segona d’una sèrie de tres en les que s’aborda el cribratge del càncer, la seva importància i característiques i quins són els principals programes establerts a Catalunya.
En l’anterior oncopíndola vam explicar que el sistema públic només ofereix el cribratge d’aquells càncers en que els estudis han demostrat que els beneficis superen els efectes adversos. En aquesta explicarem quins són els principals beneficis i els possibles efectes no desitjats del cribratge del càncer. És important conèixer-los al decidir participar en un cribratge.
El beneficis del cribratge del càncer
•
El cribratge pot detectar els càncers en fases inicials, quan encara no dona símptomes o no es nota i les probabilitats de curació són més altes. El cribratge evita morts pel càncer que es cribra.
•
La detecció precoç també pot permetre un tractament menys agressiu (per exemple tractament conservador en comptes de mastectomia de càncer de mama)
•
En alguns casos es pot prevenir el càncer. Això passa quan es detecten i tracten alteracions que no són càncer (per exemple, pòlips colorectals o cèl·lules alterades del coll de l’úter), però que podrien evolucionar a càncer si no es tractessin.
Possibles efectes no desitjats del cribratge
El cribratge, com la majoria d’intervencions mèdiques, pot tenir efectes no desitjats. En el cribratge, aquests són els més rellevants:
•
Molèsties o riscos de la prova. Algunes proves de cribratge poden causar molèsties (dolor durant la mamografia, incomoditat de l’exploració ginecològica en la citologia de coll de l’úter). Altres proves de cribratge, en canvi, no tenen molèsties (prova de detecció de sang oculta en femta, prova de detecció del virus del papil·loma humà amb automostra).
En el cas de la mamografia, hi ha una exposició a una petita dosi de radiació. El risc associat a aquesta radiació queda compensat pels beneficis de participar en el programa de detecció precoç..
•
Fals negatiu. En un percentatge reduït de casos, la prova pot no detectar un càncer que està present. És el que també es coneix com a “fals negatiu”.
Per això és important consultar un professional sanitari si teniu símptomes o molèsties que us preocupin encara que hagueu tingut un resultat negatiu o normalitat en el cribratge.
•
Fals positiu. Passa quan la prova de cribratge detecta una alteració o anormalitat que, després de ser estudiada amb altres proves, no resulta ser un càncer. Són falses alarmes.
Aquesta situació pot provocar preocupació i angoixa fins que es descarta el càncer. En la major part dels casos, us haureu de fer estudis addicionals per descartar el càncer. Seria el cas d’una colonoscòpia per una prova de detecció de sang oculta en femta positiva o una ecografia o mamografies específiques en el cas d’una alteració detectada a la mamografia de cribratge.
Els falsos positius són l’efecte no desitjat més freqüent en la majoria de cribratges de càncer, però es resolen després de fer estudis addicionals.
Els falsos positiu i falsos negatiu es produeixen per que les proves de cribratge no són 100% perfectes
•
Sobrediagnòstic. El sobrediagnòstic es produeix quan la prova de cribratge detecta un càncer que, per les seves característiques (creixement molt lent o estable), no hauria arribat a causar mai cap problema durant la vida de la persona. Com la majoria de vegades no es pot saber amb seguretat si el càncer detectat evolucionaria, algunes persones poden rebre tractaments que no haurien rebut si no s’haguessin fet el cribratge.
El balanç entre beneficis i efectes no desitjats és diferent en cada tipus de cribratge i depèn de la naturalesa del càncer i de les característiques de la prova de cribratge.
Es important remarcar que el fet que un cribratge pugui tenir efectes no desitjats, no invalida el seu benefici, la seva utilitat. En prendre la decisió de participar-hi, s’ha de considerar el valor que té el benefici (evitar una mort per càncer o evitar un càncer) davant el valor dels efectes no desitjats (fals positiu, sobrediagnòstic, etc).
Com vam explicar en la primera oncopíndola, el sistema de salut només ofereix aquells cribratges en què s’ha demostrat que aquests beneficis superen els possibles efectes adversos. Ho veurem en la propera oncopindola.

Dr. Josep A Espinàs Piñol
Doctor en Medicina.
Especialista en Medicina Preventiva i Salut Publica:
Coordinador de la Oficina de Cribratge del Càncer del Pla Director d’Oncologia Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
