Quan un pacient rep un diagnòstic de càncer, sovint apareix el terme “assaig clínic” entre les opcions de tractament. Per a molts, pot suggerir experimentació, però la realitat és ben diferent: els assaigs clínics són la base del progrés en el coneixement mèdic i, en molts casos, l’oportunitat d’accedir a tractaments innovadors abans que estiguin disponibles.

Què són els assaigs clínics?

Són estudis de recerca realitzats amb persones per avaluar la seguretat i eficàcia de nous medicaments, combinacions de fàrmacs o tècniques quirúrgiques. No són “experiments a cegues”; la realització d’un assaig clínic requereix una base racional i experimental prèvia que doni suport a la potencial eficàcia en una malaltia que:

– Té criteris de selecció dels pacients ben definits.
– Ha de complir els estàndards de la Bona Pràctica Clínica i les normatives de l’Agència Europea de Medicament.
– Sempre està regulat i controlat per Comitès d’Ètica d’Investigació amb medicaments.
– El malalt ha de conèixer tots els riscos, beneficis i alternatives abans de decidir participar-hi i ha de signar un consentiment informat.

Es cataloguen en fases, amb objectius concrets:

• Fase I: Avalua la dosi adequada i la seguretat, enregistrant possibles efectes adversos.
• Fase II: Avalua l’eficàcia inicial en un grup més gran de malalts, i segueix monitorant la seguretat.
• Fase III: Compara el nou tractament amb l’estàndard actual, en un grup més gran de pacients, per veure si és millor.

Quan són essencials?

1. Quan els tractaments disponibles no funcionen prou bé. L’assaig clínic pot oferir opcions que encara no estan disponibles de manera general.
2. Quan es busca millorar la qualitat de vida. Són estudis centrats a reduir efectes secundaris, millorar el control del dolor o facilitar la recuperació després dels tractaments.
3. Càncers rars.On, per la poca freqüència de la malaltia, encara no hi ha tractaments estàndard consolidats.
4. Medicina de precisió.Quan es busca un fàrmac que tingui com a diana una característica específica del tumor.
5. Quan es vol avançar en prevenció o diagnòstic. Alguns assaigs clínics estudien el diagnòstic precoç, vacunes preventives o intervencions en l’estil de vida.

Com s’hi pot participar?

L’accés principal és l’oncòleg responsable del malalt. Es basa en la decisió compartida: metge, pacient i cuidador que analitzaran els beneficis i els riscos potencials.

El Registro Español de Estudios Clínicos de l’AEMPS permet  consultar els assaigs clínics actius, on es pot cercar per tipus de càncer i hospital.

 Avantatges i limitacions

Per al pacient, participar en un assaig pot permetre accedir abans a tractaments innovadors amb un seguiment mèdic estret.  Per a la societat, contribueix a avançar en el coneixement i a millorar futures opcions terapèutiques. Però també hi ha limitacions: el tractament pot no ser eficaç, pot tenir efectes adversos o exigir més visites i proves que la pràctica clínica habitual, i no tothom hi pot accedir perquè els criteris de selecció són estrictes.

Imatge generada amb Microsoft Copilot (Open AI, 2023)

El paper clau del cuidador

La participació en un assaig no només afecta el pacient. El cuidador sovint assumeix una càrrega logística (més visites a l’hospital) i emocional extra. Informar i orientar la família és clau per reduir l’estrès i gestionar les expectatives.

Conclusió

Participar en un assaig clínic és una decisió personal i voluntària (es pot abandonar en qualsevol moment). Per a molts, representa “no rendir-se” i contribuir al fet que els futurs pacients tinguin millors oportunitats.

Com diuen les guies oncològiques, l’assaig clínic d’avui és el tractament de referència de demà.

Fonts d’informació.

https://vhir.vallhebron.com/ca/assaigs-clinics

https://www.santpau.cat/fc-preguntes-frequents

https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/content/file/2025/03/18/37/booklet-benvinguda-unitat-recerca-clinica-hospital-sant-joan-deu-barcelona.pdf

https://es.scribd.com/presentation/709277855/A4-Tipus-de-assaig-clinic

Stiefel F, Bourquin C, Salmon P et al. Communication and support of patients and caregivers in chronic cancer care: ESMO Clinical Practice Guideline^. ESMO Open 2024;9(7):103496.