Un pacient oncològic i la seva dona a l’Anderson Cancer Center, a HoustonLekan Oyekanmi / Ap-LaPresse

El càncer de pulmó és el que provoca més morts cada any al conjunt de l’Estat, més de 20.000, i no compta amb cap programa de detecció precoç. Ara, però, es farà una prova pilot per desenvolupar un sistema de cribratge. Es posarà en marxa abans de l’estiu i consistirà a fer un TAC a fumadors i exfumadors.

Nou hospitals catalans, entre altres centres de tot l’Estat, participaran en el projecte, anomenat Cassandra, que ha avançat El Periódico i que lidera la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ).

Són l’Hospital del Mar, Sant Pau, el Vall d’Hebron, el Clínic de Barcelona, el Germans Trias de Badalona, la Mútua de Terrassa, el Joan XXIII de Tarragona, el Sant Joan de Reus i l’Arnau de Vilanova de Lleida.

Un TAC de tòrax, l’eina per fer el cribratge del càncer de pulmó (Pexels)

Moderna i Merck van anunciar dijous que la seva vacuna experimental d’ ARN missatger contra el melanoma, combinada amb una immunoteràpia habitual, va reduir un 42% el risc de recaiguda o mort i un 38% el de desenvolupar metàstasi a distància o morir en un assaig a gran escala.

Les dades de l’assaig de fase III, amb 1.137 pacients operats de melanoma d’alt risc, podrien­ aplanar el camí cap a una nova era de tractaments personalitzats. Hi van participar centres de diferents països, entre els quals sis hospitals espanyols, el Clínic i Vall d’Hebron inclosos, a Barcelona, i d’altres de Madrid, València i Màlaga. Moderna­ i Merck van anunciar a l’agost el seu èxit, però sense facilitar xifres.

És el primer estudi que demostra que la combinació d’una vacuna basada en mutacions específiques del tumor de cada­ pacient, juntament amb un fàrmac que ajuda el sistema immune a combatre el càncer, pot mantenir la malaltia a ratlla. La vacuna es va provar juntament amb pembrolizumab, comercialitzat amb el nom de Keytruda, l’ exitosa immunoteràpia de Merck, que està entre els medicaments més venuts del món.

Els resultats s’havien de presentar avui al congrés de la Societat Europea d’ Oncologia Mèdica ( ESMO), a Madrid. Tot i això, dijous van aparèixer prematurament al web especialitzat Oncology-central.com i es van retirar poc després, per bé que ja havien circulat per les xarxes socials. La Societat Europea d’ Oncologia Mèdica va aixecar l’embargament dels resultats després de confirmar-ne la vulneració i les companyies es van veure obligades a avançar la publicació de les xifres oficials.

Després d’un seguiment mitjà de 24,6 mesos, el 82,2% dels pacients que van rebre la vacuna juntament amb Keytruda continuaven vius i sense recaigudes, davant el 70% dels pacients que només van rebre aquest últim tractament.

La combinació també va reduir un 38% el risc que el càncer s’estengués a òrgans allunyats del tumor principal o que el pacient morís. Al cap de dos anys el 88,5% dels qui van rebre la vacuna juntament amb la immunoteràpia continuaven vius i sense desenvolupar aquestes metàstasis, davant el 80,2% dels tractats únicament amb la immunoteràpia.

Personalitzada: amb la mostra del tumor i sang, s’identifiquen proteïnes anòmales o neoantígens

No obstant això, el 42% indica una reducció relativa del risc conjunt de recaiguda o mort, no de la mortalitat per si sola. Encara no s’ha demostrat que la vacuna prolongui la vida. “Serà necessari disposar d’un seguiment més prolongat per confirmar la durada d’aquest benefici i saber-ne el possible impacte en la supervivència global”, adverteix Eva Muñoz Couselo, cap del grup de recerca en melanoma i altres tumors cutanis del Vall d’Hebron Institut d’ Oncologia ( VHIO), en declaracions al Science Media Centre España ( SMC).

La vacuna, anomenada intismeran autogene , no s’administra a persones sanes per prevenir el melanoma. S’utilitza després de la cirurgia per intentar eliminar les cèl·lules canceroses que hagin pogut quedar a l’organisme. En l’assaig es van administrar fins a nou dosis, una cada tres setmanes, juntament amb un tractament de Keytruda que es podia prolongar aproximadament un any.

Cada vacuna es fabrica de manera personalitzada. Per fer-ho, es compara l’ADN del tumor amb el de les cèl·lules sanes del pacient i s’identifiquen mutacions pròpies del càncer. Després se seleccionen fins a 34 senyals característics del tumor, anomenats neoantígens, i es fabrica ARN missatger amb instruccions perquè l’organisme les produeixi. Així es busca ensenyar al sistema immunitari a reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Keytruda, per la seva banda, impedeix que el càncer desactivi part d’aquestes defenses, de manera que el puguin continuar combatent.

“Es tracta literalment d’una vacuna feta a mida. S’obté una mostra del tumor i de sang, se seqüencien­ i s’identifiquen les mutacions que generen proteïnes anòmales o neoantígens, absents­ de les cèl·lules normals”, explica Marisol Soengas, cap del grup de melanoma del Centre Nacional d’ Investigacions­ Oncològiques­ (CNIO) en declaracions a la plataforma SMC Espanya­.

El tractament també pot provocar­ efectes secundaris.

Els més freqüents entre els qui van rebre la vacuna juntament amb pembrolizumab van ser la febre, que va afectar el 52,2% dels pacients, i el cansament (38,5%). Les complicacions de més gravetat relacionades amb el tractament es van registrar en el 14,2% dels qui van rebre la combinació, davant del 13,4% dels tractats únicament amb pembrolizumab. Les companyies asseguren que no s’han identificat nous problemes de seguretat.

Queden per resoldre qüestions essencials. “El desafiament és aconseguir que aquesta personalització sigui escalable a un gran nombre de pacients, i que el cost sigui assumible pels sistemes de salut”, adverteix Soengas. També caldrà determinar com encaixa amb les immunoteràpies administrades abans d’operar.

No s’inocula per prevenir, sinó després de la cirurgia per intentar eliminar les cèl·lules canceroses

En aquesta línia, Muñoz-Couselo esmenta el repte de la sostenibilitat. “Les vacunes individualitzades­ requereixen processos de fabricació complexos i previsiblement costosos. La seva incorporació a la pràctica clínica s’haurà d’acompanyar d’avaluacions rigoroses cost-efectivitat, i tenir en compte no només el preu del tractament sinó també la seva capacitat per prevenir recaigudes i evitar tractaments posteriors”.

Moderna i Merck ja estudien aquesta estratègia en altres tumors, entre els quals hi ha els de pulmó, bufeta i ronyó. L’article científic està pendent de publicar-se a The New England Journal of Medicine , i el tractament encara necessita autorització per utilitzar-se de manera generalitzada.

Font original: https://www.lavanguardia.com/encatala/20261024/11666926/vacuna-melanoma-redueix-42-risc-recaiguda-mort.html