El VHIO demostra que aquest abordatge millora en un 40% el tractament actual d’un tumor quan fa metàstasi
Una dona fent-se una mamografia en un centre mèdic.
El de mama és un dels càncers que tenen millor pronòstic, però no tots els casos que es diagnostiquen es comporten igual, i hi ha tumors que no responen bé als tractaments. Per exemple, un de cada cinc pacients al món tenen el tipus HER2-positiu (HER2+), que quan fa metàstasi té una elevada agressivitat i una alta capacitat de proliferació. Les noves teràpies dirigides han millorat radicalment la supervivència, però encara hi ha pacients que acaben fent metàstasis tot i rebre el tractament o que es diagnostiquen en fases avançades, quan el pronòstic és més dolent. Ara, un equip liderat pel grup de càncer de mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat en un estudi que hi ha una estratègia més efectiva que l’actual per a aquests pacients. El fàrmac està a un pas de rebre l’aval del sistema nacional de salut.
Investigadors del VHIO, liderats per la cap de la unitat de càncer de mama de l’Hospital Vall d’Hebron i del grup de càncer de mama del VHIO, Cristina Saura, han aconseguit millorar el pronòstic de les pacients amb una combinació terapèutica que utilitza dos fàrmacs que s’anomenen trastuzumab deruxtecan i pertuzumab. Es tracta de dos anticossos que s’administren conjuntament a pacients de càncer de mama metastàtic HER2+ quan encara no han rebut altres tractaments ni quimioteràpia. Segons els estudis, aquest duo farmacològic redueix el risc de progressió de la malaltia o mort en un 44% en comparació amb el tractament estàndard que actualment s’ofereix a la sanitat pública.
Segons les conclusions de l’estudi que publica aquest dimarts la revista The New England Journal of Medicine, de mitjana les pacients tractades amb la combinació experimental van estar 40 mesos sense que la malaltia progressés en comparació amb els 26,9 mesos de les pacients que van rebre el tractament estàndard.
Així, els investigadors creuen que aquests resultats poden establir les bases d’un canvi en les guies clíniques i que aquestes pacients passin a rebre la combinació terapèutica que han avaluat en lloc del tractament actual. Saura defensa la importància d’aquest tipus d’estudis clínics perquè s’ofereix accés precoç al tractament “dins d’un buit terapèutic” mentre es negocia el seu finançament perquè arribi al sistema sanitari, que pot trigar uns dos anys a Espanya.
Reptes pendents
Un dels grans reptes pendents d’aquesta prometedora combinació de tractaments és el control de toxicitats que poden generar. Per això hi ha un nou estudi en marxa a tot Europa anomenat Topreal, centrat en la detecció precoç i el maneig dels efectes adversos. Saura també és la investigadora principal d’aquest estudi i defensa que és molt rellevant per disposar de més evidència científica sobre com millorar la qualitat de vida de les pacients amb aquesta nova estratègia. Es farà conjuntament amb grups de recerca de França i Alemanya sota el lideratge del grup acadèmic Solti, amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida de les pacients durant el tractament contra el càncer de mama metastàtic.
