L’assaig amb pacients tractats per càncer de còlon mostra un menor risc de recaiguda i mort
Una noia corrent pel bosc.
Nina Agrawal / The New York Times
Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d’exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l’estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.
Ja hi havia evidència en investigacions anteriors de l’existència d’aquest benefici, però les dades provenien d’estudis observacionals que no demostraven un vincle causal, tal com apunten els experts. “Ara comptem amb l’evidència definitiva que l’exercici no és només una intervenció per la qualitat de vida i la condició física. És una intervenció que millora la supervivència i hauria de ser l’estàndard d’atenció”, diu el doctor Christopher Booth, autor principal de l’article i professor d’oncologia de la Universitat Queen’s del Canadà.
L’estudi, publicat al New England Journal of Medicine, va analitzar els pacients amb càncer de còlon d’alt risc en l’estadi II o III, que rebien cirurgia estàndard i quimioteràpia. Les investigadores van assignar aleatòriament aquests pacients a un grup de control, que va rebre materials educatius que promovien l’activitat física a través de la supervisió d’un “consultor de l’activitat física” (una combinació d’entrenador personal i coach) i una nutrició saludable.
Aquest suport als pacients va estar actiu durant tres anys per augmentar el seu exercici aeròbic i mantenir la forma física. Els pacients podien escollir entre diferents activitats com ciclisme, trotar, nadar o fer caiac, encara que la majoria va optar per fer una caminada a velocitat alta de 45 minuts quatre vegades a la setmana, tal com explica el Dr. Booth.
El 80% dels pacients del grup d’exercici van continuar lliures de la malaltia cinc anys després del programa, en comparació amb el 74% dels pacients del grup de control. Després de vuit anys, el programa d’exercici havia evitat una mort per cada 14 persones que havien participat en el grup d’exercici de l’estudi.
La reducció es va produir especialment a les morts per càncer de còlon, segons Booth, no en les morts per altres causes, com les malalties cardiovasculars. “És una notícia meravellosa, sobretot en un moment en el qual les taxes de càncer de còlon estan augmentant entre els adults joves”, explica la professora de medicina de la Universitat Harvard Michelle Holmes, que ha estudiat la regulació en l’estil de vida per millorar la supervivència al càncer i no va participar en aquest estudi.
A més, la mateixa doctora explica que la millora de la supervivència sense la malaltia se situa en el mateix rang que el que han demostrat estudis observacionals en diferents tipus de càncer, fet que suggereix que el benefici de l’exercici s’entén més enllà del càncer de còlon.
També per a malalties cardiovasculars
En general, els pacients amb aquest tipus de càncer reben cirurgia i quimioteràpia i després són donats d’alta i reben seguiment intermitent, amb indicacions generals per fer exercici i portar un estil de vida saludable. “Bàsicament encreuaríem els dits i esperaríem que el càncer no tornés”, diu Booth. Però entre el 30% i el 40% dels pacients recauen en la malaltia.
“És evident que un programa d’exercici ha de ser una de les opcions que oferim a les persones com a part de la seva atenció mèdica habitual”, assegura l’epidemiòleg i director associat de prevenció i control del Centre Oncològic Alvin J. Siteman de la Universitat de Washington, el doctor Graham Colditz, que no va participar en l’estudi.
No queda clar com l’exercici redueix exactament l’aparició o la recurrència del càncer, ja que, per exemple, la pèrdua de pes va ser similar als dos grups de l’assaig, motiu pel qual no sembla un factor determinant. Així i tot, els investigadors han demostrat des de fa temps que l’exercici millora la sensibilitat a la insulina i redueix la inflamació.
Òbviament, l’impacte real d’aquesta intervenció dependrà de la quantitat de persones que puguin iniciar i mantenir un programa d’exercici. En aquest assaig clínic els pacients eren lleugerament més joves i saludables que un pacient típic, i, a més, ja estaven motivats per fer exercici.
