Els metges han detectat que els adults a la cinquantena estan més conscienciats amb la pròstata i demanen una revisió Jan-Otto / Getty

CELESTE LÓPEZ
19/05/2023

“Homes, tingueu cura de la vostra salut, reviseu la vostra pròstata”. Aquest és la crida unànime que fan uròlegs i pacients a la població d’homes a partir dels 50 anys (abans, per als que tinguin antecedents) i que també s’estén a les autoritats sanitàries: poseu en marxa “ja” el cribratge de càncer de pròstata. És el tumor més freqüent en els homes (20.000 casos nous a l’any) i la tercera causa de mort per càncer en homes, al darrere del de pulmó i de còlon (6.000 morts). S’estima que un de cada cinc homes serà diagnosticat d’aquesta malaltia.

La majoria dels casos apareixen al voltant dels 65 anys, però el pronòstic és bo si es detecta a les fases inicials. El problema, tot i això, és que molts homes es resisteixen a anar al metge de família o a l’uròleg per sol·licitar la realització de la PSA ( Antigen Prostàtic Específic), uns marcadors que es determinen amb una anàlisi de sang. “Hi ha molta por, una por vinculada a la malaltia, evidentment; però també a altres qüestions que tenen a veure amb la masculinitat. És hora de parlar públicament de tot això”, assenyala Carlos Albero, secretari de l’ Associació Nacional de Pacients de Càncer de Pròstata ( Ancap).

La masculinitat? Sí, perquè un dels frens per combatre aquesta malaltia és que molts homes associen irremeiablement càncer de pròstata amb disfunció sexual i incontinència urinària. També senten rebuig de la prova del tacte rectal (que no es fa sempre) i que tantes bromes “de mascles” ha suscitat, assenyala Albero (“espero que el metge tingui els dits fins” o “a veure si m’agrada”). D’aquí, indica, el silenci que ha envoltat aquesta malaltia, ja per si mateixa silenciosa.

A això cal sumar-hi la “personalitat masculina”, explica Estefanía Linares, del servei d’ Urologia de l’hospital madrileny La Paz. L’home té més objeccions a parlar de la seva salut, va menys al metge i hi va principalment quan es troba malament. I encara que tingui símptomes eludeix comunicar-ho als seus amics, i menys, símptomes com els que afecten la pròstata. A més, les revisions mèdiques no formen part de la seva agenda.

“No va ser el meu cas –explica Albero, a qui fa dos anys van diag­nosticar càncer de pròstata–. Jo em feia revisions des de feia temps (va començar als 47 perquè el seu pare tenia hiperplàsia benigna) i quan els marcadors de la PSA es van incrementar, em van fer les proves pertinents (no hi va haver tacte rectal) que van confirmar el tumor (tenia 55 anys). Jo no vaig tenir objeccions a explicar-ho en absolut. I de sobte, companys de feina amb qui estava de costat em van dir que ells també. I ningú no en sabia res!”.

“No es pot fer cap mena de símil, almenys, de moment. Fa dècades que les dones senten que cal fer revisions, hi ha cribratges, campanyes i, sobretot, molta comunicació entre elles. Ho tenen completament normalitzat. Aquesta xarxa social femenina, d’ explicar-se com estan, les seves pors, com es troben, ajuda moltíssim”, explica la doctora Linares.

Però, és veritat que tenir càncer de pròstata porta aparellada la incontinència urinària o la disfunció sexual? Són les principals preguntes que fan els homes a l’uròleg. No sempre, ni de bon tros. Primer, cal explicar que a mesura que els homes envelleixen, la pròstata pot engrandir-se i bloquejar la uretra o la bufeta, i provocar dificultat per orinar (disminució del calibre o interrupció del raig d’orina; augment de la freqüència de la micció, sobretot nocturna; dificultat per orinar o coïssor) o problemes en la funció sexual. Aquest problema es coneix com hiperplàsia benigna de pròstata i pot tractar-se amb fàrmacs o necessitar una cirurgia per corregir-lo, assenyalen a la Societat Espanyola d’ Oncologia Mèdica ( Seom).

Els símptomes de la hiperplàsia prostàtica benigna o d’altres problemes que afecten la glàndula poden ser semblants als símptomes del càncer de pròs­tata. No obstant això, en la majoria dels casos en què el tumor es diagnostica en una fase primerenca, els pacients solen ser asimptomàtics.

Quan els tumors creixen poden causar símptomes urinaris com els de la hiperplàsia benigna de pròstata i d’altres de menys freqüents, com la presència de sang a l’orina, al semen o impotència sexual.

I quan s’extreu la pròstata? “Quan s’extreia la pròstata per cirurgia era molt complicat preservar els nervis i quedaven seqüeles. Però això ha canviat molt gràcies a la laparoscòpia i la robòtica. I també els tractaments farmacològics (entre els quals, la viagra)”, assenyala la uròloga.

L’Ancap va néixer precisament per parlar públicament i “amb normalitat dels efectes provocats pel seu tractament, és a dir, la vigilància activa, cirurgia, radioteràpia i hormonoteràpia que sovint deriven en la incontinència d’orina, disfunció erèctil i fístules urinàries, així com quadres d’ansietat-depressió reactiva i pèrdua d’autoestima”, assenyalen a l’associació.

El secretari de l’ Associació Espanyola d’ Urologia, Mario Álvarez, creu, tot i això, que el silenci que acompanya a aquesta malaltia està canviant. “Cada vegada més homes de 50 anys van al metge de família o a l’uròleg per revisar-se la pròstata. Els homes de mitjana edat són cada vegada més conscients i van al facultatiu per consultar i sol·licitar la PSA, fet que permet els diagnòstics precoços i reduir la mortalitat. No passa així amb els més grans, que venen moltes vegades amb un tumor avançat, metastàtic”.

També hi ha ajudat molt, assenyala Álvarez, que moltes empreses hagin inclòs la PSA en les anàlisis de sang als seus treballadors.

Però, què és la PSA? Una substància produïda en exclusiva per les cèl·lules que formen la pròstata. En general, com més valor de PSA, més probabilitat de càncer de pròstata. Tot i això, cal tenir en compte que els nivells de PSA també es poden elevar amb l’edat, en la hiperplàsia benigna de pròstata, amb la infecció o inflamació de la pròstata o traumatismes a la zona.

“És un instrument molt valuós que cal estendre a tota la població més gran de 50 anys. El seu cost és mínim i salva vides”, assenyala Linares.

Font en PDF: Descarrega

Font en versió web: https://www.lavanguardia.com/encatala/20230519/8978305/l-estereotip-sobre-masculinitat-frena-deteccio-cancer-prostata.html