L’Helicobacter pylori és un bacteri que infecta la mucosa de l’estómac, on pot persistir durant dècades. S’estima que més de la meitat de la població mundial n’està infectada, encara que la majoria presenta lesions benignes amb símptomes o sense.
La presència del bacteri en la mucosa de l’estómac provoca una resposta inflamatòria crònica (gastritis) que, si persisteix, pot evolucionar cap a lesions precursores de càncer com: la gastritis atròfica, la metaplàsia intestinal, la displàsia i, en alguns casos, el càncer gàstric (CG).
Relació entre Helicobacter pylori i CG
Nombrosos estudis han demostrat una clara associació entre la infecció de la mucosa gàstrica per Helicobacter pylori i el desenvolupament del CG del tipus (adenocarcinoma o limfoma MALT). Aquest risc és fins a sis vegades major en persones infectades que en les no infectades, però només entre el 2% i 5% dels infectats desenvolupa un CG. Això s’explica per la interacció amb d’altres factors dietètics, ambientals, tòxics, genètics, que es sumen i potencien el risc de CG. A més, alguns tipus de variant del bacteri amb major potencial d’induir CG.
Factors que augmenten el risc de CG en persones infectades per Helicobacter pylori
Són agents o condicions que predisposen i augmenten les probabilitats de patir el CG.
- Factors dietètics i ambientals
– Dieta rica en aliments salats, fumats, curats.
– Baixa ingesta de fruites i verdures fresques.
– Mala conservació dels aliments, manca de refrigeració i consum d’aigües en mal estat amb altes concentracions de nitrats.
- Hàbits tòxics i estil de vida– Consum de tabac i d’excessiu d’alcohol.
– Obesitat i sobrepès.
- Factors genètics i familiars
– Antecedents familiars de CG: Tenir diferents familiars de primer grau (pares i fills) amb CG incrementa el risc de 2 a 10 vegades.
– Síndromes hereditàries: CG difús hereditari, síndrome de Lynch, poliposi adenomatosa familiar, entre d’altres.
– Grup sanguini A: incrementa el risc lleugerament.
- Soques d’Helicobacter pylori
Algunes variants del bacteri tenen major potencial d’induir CG, són variants que produeixen toxines com CagA i VacA, amb gran capacitat de causar inflamació crònica greu de la mucosa gàstrica, dany cel·lular més intens i major risc de càncer, com per exemple la soca USU101.
Existeixen d’altres factors com l’edat >50 anys , el sexe masculí, l’antecedent d’operacions d’estómac, que incrementen el risc de CG.
Mecanismes pels quals Helicobacter pylori pot causar CG
El mecanisme exacte no es coneix, però la inflamació crònica exerceix un paper central, amb la resposta immunitària prolongada i la regeneració cel·lular constant que augmenten les mutacions en l’ADN de les cèl·lules, afavorint el càncer. A més, l’exposició prolongada a toxines bacterianes com CagA i VacA altera el control del creixement cel·lular afavorint la transformació maligna.
Importància del diagnòstic i tractament precoç
El diagnòstic de la infecció per Helicobacter pylori és difícil per la falta de símptomes en la majoria dels casos. Tanmateix, la detecció i erradicació precoç del bacteri amb el tractament amb antibiòtics, redueix el risc de CG. S’ha demostrat que l’erradicació del bacteri pot disminuir la incidència del càncer fins a un 50% en poblacions d’alt risc, però és fonamental eliminar la infecció abans que es produeixin alteracions precanceroses en la mucosa gàstrica, ja que, una vegada establertes aquestes lesions, el risc de CG persisteix fins i tot després de l’erradicació del bacteri.
Conclusions
La infecció per Helicobacter pylori és un factor de risc de CG, però només una minoria dels infectats desenvolupa la malaltia. La interacció entre factors bacterians, genètics i ambientals determina el risc individual. La detecció i tractament precoç de la infecció són clau per a prevenir el CG especialment en població amb factors de risc.
Montserrat Andreu Garcia
Doctora especialista en Aparell Digestiu
Membre del Comitè Científic d’Oncolliga
