La supervivència global del càncer s’ha gairebé duplicat en tres dècades, un període durant el qual Catalunya s’ha convertit en referent mundial en tractament i recerca oncològica
Fa set anys, el Manolo va tenir una recaiguda d’un melanoma anterior, aquest cop amb metàstasi a tot el cos. El pronòstic era funest. El melanoma és un càncer de la pell, menys freqüent que d’altres, però amb més mortalitat.
“Jo vaig ho interpretar com que s’havia acabat la meua vida”
En les circumstàncies del Manolo, els pacients rarament vivien més d’un any i mig des del diagnòstic. Però des d’Alacant –ell viu a Alcoi– li van recomanar anar a Barcelona, perquè allà tindria una oportunitat.
La immunoteràpia, canvi de paradigma
El Manolo, efectivament, va trobar una oportunitat a l’Hospital Vall d’Hebron. Aquí el van tractar amb immunoteràpia, una nova manera d’atacar els tumors que aleshores començava a aplicar-se.
Consisteix a estimular el sistema immunitari del pacient perquè reconegui i elimini les cèl·lules malignes del tumor. I, precisament, el primer càncer en què va tenir resultats realment positius va ser el melanoma.
“Jo tenia metàstasi al pulmó, als testicles, al cervell, a molts llocs. Estava molt preocupat. I havia desaparegut tot, tot, en sis setmanes”
La immunoteràpia explica –tot i que només en part– el gran salt que s’ha fet en el pronòstic del càncer. En tres dècades hem passat d’una supervivència global del 35% a aproximadament el 60% ara.
Josep Tabernero, cap d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), assegura que “pot semblar poc, però és molt”. De fet, es tracta d’un canvi que “pràcticament cap altra malaltia ha tingut” en aquest període de temps.
Oncologia de precisió
Un altre gran pas endavant ha vingut de la mà dels avenços en genètica. Ara és possible conèixer les alteracions en l’ADN dels tumors i això permet dividir-los en subgrups segons el pronòstic. En funció d’això, el tractament ha de ser completament diferent.
Maria Vidal és la cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Clínic. Justament el càncer de mama és un dels que millor exemplifiquen aquesta evolució.
La supervivència s’ha disparat fins a l’entorn del 90%, quan la malaltia s’agafa a temps. I això cada cop passa més sovint, gràcies a la prevenció i als cribratges.
Míriam Quevedo, com tantes altres dones, s’ha beneficiat de tractaments específics per al càncer de mama HER2 (3Cat)
Quan a la Míriam li van diagnosticar càncer de mama, confessa que “va ser com si s’aturés el temps”.
Ella i totes les pacients amb un subtipus concret de càncer de mama, el que expressa la proteïna anomenada HER2, s’estan beneficiant des de fa anys de fàrmacs que es dirigeixen específicament a combatre aquesta proteïna.
“Em fa com coseta dir que estic curada, però sí que se suposa que estic lliure de la malaltia”
Càncer de mama amb metàstasi
Una altra cosa és quan hi ha metàstasi, perquè encara no hi ha cura.
A la Rosa li van diagnosticar un càncer de mama amb metàstasi ara fa 18 anys “i el pla de tractament ja va ser dir-me que seria per sempre, que havíem d’anar contenint la metàstasi”.
Tenia 38 anys i acabava de néixer el seu fill petit. Possiblement, els símptomes del càncer van quedar emmascarats durant l’embaràs.
Rosa Olmos porta 18 anys encadenant tractaments per al càncer de mama metastàtic (3Cat)
Des d’aleshores ha anat encadenant tractament rere tractament. Ha tingut la sort –relativa– que quan un fàrmac deixava de fer-li efecte, ja n’havia sortit un altre de més innovador. “Dono gràcies a la investigació perquè he tingut prou temps per veure créixer el meu fill, per consolidar la meva família i els meus records”, assegura.
Assajos clínics
Perquè els nous medicaments en investigació s’acabin convertint en tractaments estàndard, abans s’han de provar en pacients, en estudis molt controlats: són els assajos clínics, que es divideixen en tres fases.
José Couso té un càncer de còlon i ja ha passat per molts tractaments, que li funcionaven durant un temps, fins que deixaven de fer-ho perquè el tumor es feia resistent. Ara està en un assaig clínic en fase I. Això vol dir que és la primera vegada que un fàrmac es prova en persones.
José Couso participa en l’assaig clínic fase I d’una immunoteràpia per al càncer de còlon (3Cat)
Actualment, Catalunya és un dels llocs del món on es fan més assajos clínics. Elena Garralda, la responsable d’una unitat del Vall d’Hebron que es dedica específicament als de fase I, destaca que qualsevol tractament que s’aprovi d’aquí a deu anys haurà passat per aquesta fase. És per això, afegeix, que “s’ha de fer amb un rigor màxim, perquè ha de donar les claus per decidir tirar-lo endavant o que s’ha de parar aquí”.
Efectes secundaris
Els tractaments innovadors han donat molta esperança als pacients. Quan no curen, poden allargar els temps de supervivència o millorar la qualitat de vida. Però no són innocus, poden tenir efectes secundaris més o menys greus. Manolo Yera:
“El preu a pagar és que t’envellix. En poquets anys, és com si n’hagueren passat vint”
L’altra por, molt present, són les recaigudes o que els tractaments que avui et funcionen, demà deixin de fer-ho.
La recerca dona vida i esperança a les persones amb càncer (3Cat)
Malgrat totes les adversitats, tant ell com la Rosa valoren que la recerca que els ha donat vida.
La Rosa continua vivint 18 anys després del diagnòstic, quan l’esperança de vida mitjana de la seva malaltia, aleshores, era de 5 anys. I el Manolo no té ni rastre de melanoma ni metàstasi, una malaltia que era incurable quan l’hi van detectar.
La Marató de 3Cat del 14 de desembre estarà dedicada a la investigació del càncer. Abans, aquest diumenge, 30 de novembre, el “30 minuts” repassa els últims avenços científics contra el càncer, però també alguns reptes encara pendents.
