A Catalunya, cada any, hi ha entre un 1,6% i un 1,7% més de persones supervivents de càncer.
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer, la Federació Catalana d’Entitats contra el càncer (FECEC) ha presentat els Resultats de l’estudi de Supervivents de càncer a Catalunya, que ha elaborat la pròpia entitat amb el suport metodològic del Pla director d’oncologia, i la col·laboració de la consultora Epirus.
Estudi de Supervivents de càncer a Catalunya
La presentació es va celebrar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i va comptar amb la participació del Director del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, Dr. Josep Maria Borràs, el President de la Federació Catalana Entitats contra el Càncer (FECEC), Dr. Ramon Maria Miralles i del soci director d’Epirus, autor de l’estudi, Dr. Oriol Ramis.
La millora de la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic i el tractament del càncer ha comportat en les últimes dècades un augment de la supervivència. A Catalunya l’any 2012 hi havia unes 107.778 persones que convivien amb un diagnòstic de càncer (60.606 homes i 47.172 dones). Es constata que l’augment anual de supervivents és al voltant de l’1,6% en les dones i de l’1,7% en els homes. Per tipus de càncer el de pròstata en els homes i el de mama en les dones són els de major prevalença. Cada any es diagnostiquen també uns 200 càncers infantils (en menors de 15 anys).
Els resultats de la investigació qualitativa encarregada per la FECEC sobre les vivències de persones que han finalitzat un tractament oncològic conclouen que els supervivents necessiten encaixar l’experiència viscuda i reorganitzar la vida per tornar a la “normalitat”. La malaltia i el seu tractament poden deixar seqüeles físiques (mutilacions, cronicitat…) però també seqüeles emocionals (canvis en les relacions familiars i de parella, pèrdua de la feina o vivència d’estigma social). Destaquen les dificultats del supervivent per a la reincorporació laboral, com l’adaptació al ritme de treball, situacions d’abús en la rescissió de contractes al partir de la malaltia o la necessitat de reorientació en el cas de treballadors autònoms i, en l’àmbit financer, on es troben impediments per obtenir crèdits bancaris o assegurances, degut a un criteri obsolet sobre la supervivència de persones amb càncer. En el cas dels infants i joves preocupa la reincorporació al mon educatiu.
Clicar sobre la imatge per veure el vídeo
