El voluntariat es reivindica com a pilar fonamental de la societat

El Parlament de Catalunya acull la jornada ‘Cap a una estratègia catalana de voluntariat 2030’ organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS)

La presidenta d’Oncolliga, Maria Assumpció Vilà, amb voluntàries d’Oncolliga Sabadell, a la jornada que es va celebrar al Parlament el 21 de juliol passat

El president de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) Ramon Nicolau, ha demanat al Parlament més reconeixement per a la figura de les persones voluntàries i n’ha destacat el seu paper com a motor de la democràcia i garant dels drets humans. “Potser ja toca rescatar el voluntariat de la seva condició de discret i situar-lo en el lloc que li escau com a element de cohesió social”, ha reivindicat Nicolau, en la jornada ‘Cap a una estratègia catalana del voluntariat 2030’.

Organitzada per la FCVS, coincidint amb els deu anys d’aprovació de la Llei Catalana 25/2015 de foment del Voluntariat i l’Associacionisme, la jornada ha aplegat al Parlament representants institucionals, entitats del tercer sector i veus expertes del món de l’activisme, l’acadèmia i l’empresa. “El voluntariat és un agent d’enfortiment de la democràcia i defensor de la igualtat de drets i oportunitats per a tothom”, ha subratllat Nicolau.

Gairebé 900.000 persones a Catalunya fan alguna tasca de voluntariat, això és un 13,4% de la població. Són dades de l’estudi ‘L’acció Voluntària. Un desplegament territorial’, un estudi de finals del 2023 publicat per la FCVS en col·laboració amb la Plataforma del Voluntariado de España (PVE).

El president del Parlament, Josep Rull Andreu, que ha donat la benvinguda als assistents, ha remarcat que “és impossible d’entendre Catalunya sense aquesta força vigorosa del voluntariat, de gent que s’associa amb la voluntat de transformar les coses, de canviar el món”. El president, que ha definit el voluntariat com “milers d’onades d’esperança que es rebel·len contra la injustícia i construeixen un mur contra la incomprensió”, ha subratllat el seu caràcter “imprescindible per enfortir la democràcia i l’estat del benestar”. Tenint en compte l’actualitat del país, ha posat en valor la tasca del voluntariat en situacions com els “incendis devastadors” que afecten el Baix Ebre.

Mirades al voluntariat 2030

En una primera taula rodona, ‘Cap a l’enfortiment del voluntariat com a garant dels drets humans i de la democràcia’, hi han participat Georgina Pol, secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminisme; Josep Rom, rector de la Universitat Ramon Llull; Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona, i Rafael Allepuz, vicepresident de Càritas Catalunya. Mentre que en la segona, titulada ‘Cap a una estratègia catalana del voluntariat 2030. Internacionalització del model, treball en xarxa i reptes de futur’, hi han intervingut Jèssica Celdà, vicepresidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Mar Amate, directora de la Plataforma de Voluntariado de España; Gabriella Civico, directora del Centre Europeu del Voluntariat, i Maria Vilà, vocal d’Aliances i Projecció Internacional de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Després de la pausa cafè, alguns grups parlamentaris han donat el seu posicionament vers el paper del voluntariat. Moderades per Ramon Farré, coordinador de la FCVS a Lleida, han destacat el rol efectiu de les persones voluntàries en la garantia de drets i la necessitat que les institucions li donin suport i el reconeguin. Mònica Ríos (PSC-Units), Ennatu Domingo (Junts), Najat Driouech (ERC) i Núria Lozano (Comuns) han estat les diputades presents.

Les diputades s’han mostrar a favor de la proposta de la FCVS de tirar endavant un Pla d’impuls del voluntariat a Catalunya. Aquest pla hauria de ser l’eix per al seu reconeixement i posada en valor. Haurà de ser un pla, han dit, amb mesures econòmiques, socials i pedagògiques. També s’ha fet evident la necessitat que hi hagi indicadors que permetin conèixer el nombre i dedicació de les persones voluntàries i mesurar el seu impacte social i econòmic.

Manifest: ‘Els onze desafiaments del voluntariat 2030’

Representants d’onze espais del tercer sector social han llegit el manifest ‘Els onze desafiaments del voluntariat’. Aquest document, que defineix una visió estratègica del voluntariat a curt, mitjà i llarg termini, planteja onze grans reptes per tal de garantir el seu paper clau en la cohesió social, la justícia global i la resposta a les emergències del futur immediat.

Creu Roja Catalunya, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, la Federació de Salut Mental Catalunya, DINCAT, la Xarxa d’Acció Comunitària, la FCVS, la Xarxa de Conservació de la Natura, la Fundació Ateneu Sant Roc, la CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, l’Associació SinergiaTIC i l’AFANOC – Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, han estat les onze organitzacions encarregades de llegir cadascun dels onze desafiaments del voluntariat 2030.

La secretària d’Afers Socials i Inclusió, Carolina Homar, ha tancat la jornada amb paraules d’agraïment al voluntariat que contribueix a “donar qualitat de vida a la comunitat i garanteix cohesió en uns temps no fàcils per a la democràcia”. “Jornades com la d’avui ens ofereixen elements clau de reflexió per continuar avançant en l’impuls del moviment voluntari a Catalunya”, ha indicat i hi ha afegit: “Des del Govern, refermem el nostre compromís amb el desplegament del pròxim Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, amb l’objectiu d’enfortir el reconeixement de les persones voluntàries en tots els àmbits de la societat catalana”.