El càncer, el seu diagnòstic i tractament, implica per a la persona no només afrontar la seva malaltia, les pors, els tractaments agressius i les incerteses, sinó també, en molts casos, experimentar un fort impacte emocional. Cal tenir present que els familiars també s’enfronten a una realitat amb importants repercussions psicològiques i emocionals

Aquest diagnòstic, que afecta tant el pacient com la seva família, pot trencar rutines i alterar profundament la vida quotidiana. Sovint genera una sensació de pèrdua de control que augmenta el nivell d’estrès. L’acceptació del diagnòstic, la vivència del tractament i els seus efectes secundaris requereixen un procés d’adaptació constant, tant per al pacient com per al seu entorn afectiu.

Fins i tot un cop finalitzats els tractaments, és habitual que persisteixin símptomes físics i psicològics que influeixen en l’estat de salut, dificultant l’adaptació i el retorn a la vida quotidiana. La por a una recidiva i la sensació de vulnerabilitat poden continuar presents, afectant la qualitat de vida.

L’impacte emocional del càncer està estretament lligat a la por social que encara avui genera. Cal recordar que cada persona viu el procés oncològic de manera diferent, segons les seves pròpies estratègies, creences i valors. No hi ha fórmules universals ni camins iguals per a tothom.

En aquest context, la psicooncologia esdevé una eina fonamental. Aquesta branca especialitzada de la psicologia combina coneixements clínics i oncològics per oferir suport emocional al pacient i a les persones del seu entorn. El seu objectiu és afavorir l’adaptació a les diferents etapes de la malaltia i preservar, en la mesura del possible, una bona qualitat de vida.

La intervenció psicològica no només ofereix eines per entendre i gestionar els canvis emocionals, sinó que també reforça les capacitats i estratègies pròpies d’afrontament i en facilita de noves. Això permet recuperar una sensació de control i millorar el benestar general. Els principals objectius de la psicooncologia són, a més del suport emocional, reduir el patiment psicològic, prevenir o tractar trastorns com l’ansietat, la depressió o l’estrès posttraumàtic, fomentar estratègies d’afrontament i millorar la comunicació amb la família, l’equip mèdic i l’entorn.

Els efectes psicològics d’un diagnòstic de càncer poden afectar les relacions personals, familiars i laborals. La incertesa, la por a l’evolució de la malaltia o al futur poden generar un estrès considerable en el pacient i en el seu entorn. Aquest estrès acumulat pot derivar en reaccions com por, negació, ràbia, sentiments de culpabilitat, ansietat, tristesa, entre d’altres. Totes elles són respostes habituals davant una situació tan impactant i incerta.

És molt recomanable que tant pacients com familiars puguin expressar aquests sentiments en un espai de confiança, ja sigui amb persones pròximes o amb professionals. Poder parlar obertament sobre el que se sent contribueix a alleujar el malestar i a afavorir l’adaptació. En aquest sentit, el suport psicooncològic pot ser molt beneficiós i esdevé un recurs fonamental.

No cal esperar a “estar molt malament” per demanar ajuda. Qualsevol moment és adequat per consultar un/a psicooncòleg/a: davant la por, els canvis d’ànim, l’insomni, les dificultats per comunicar-se o simplement la necessitat de ser escoltat/da.

En definitiva, la psicooncologia recorda que la salut, segons l’Organització Mundial de la Salut, no és només absència de malaltia, sinó un estat de benestar físic, emocional i social. Acompanyar la persona, no només el tumor, és essencial. Encara que no curi el càncer, la psicooncologia ajuda a afrontar-ne millor les dificultats i a incrementar el benestar de tot l’entorn familiar.

Entitats com Oncolliga, amb el seu compromís en l’acompanyament global a pacients oncològics i familiars, tenen un paper fonamental cobrint serveis com aquest, especialment en aquells casos on la sanitat pública no arriba. El/la psicooncòleg/a és una figura clau en aquest procés: escolta, acompanya i guia per donar sentit i suport a tot el que implica conviure amb la malaltia. Recordeu: no esteu sols ni soles.