Han identificat un enzim clau que es pot contrarestar amb fàrmacs

María Teresa Blasco,Roger GomisiIrene Espunya l’Institut de Recerca Biomèdicade Barcelona (IRB Barcelona)

MARC MASIP
BARCELONA

Un equip d’investigació de Barcelona ha identificat un enzim clau en l’origen de les metàstasis d’alguns tipus de càncer de mama, cosa que obre la porta a desenvolupar fàrmacs que contribueixin a prevenir les metàstasis. La troballa, que es va publicar ahir a la revista Nature Cell Biology , ha estat fruit d’haver desgranat els mecanismes pels quals algunes pacients són més propenses que d’altres a patir la dispersió de cèl·lules canceroses a altres parts del cos.

El treball se centra en les dones que tenen càncer de mama i cèl·lules tumorals amb nivells alts d’una proteïna que es diu MAF. Aquestes pacients, aproximadament una de cada cinc afectades per tumors mamaris, presenten un risc més gran de metàstasi, i no es beneficien dels tractaments preventius que s’administren habitualment per evitar que les cèl·lules canceroses s’implantin als ossos, els anomenats bisfosfonats. Més aviat al contrari, en molts casos, especialment entre pacients joves, el pronòstic empitjora després del tractament amb bisfosfonats.

“Aquest descobriment representa un pas crític a entendre com el càncer de mama es propaga, i obre noves oportunitats terapèutiques per a un 20% de les pacients que no es poden beneficiar del tractament amb bisfosfonats”, explica Roger Gomis, l’investigador de l’ Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona ( IRB) que ha dirigit l’estudi.

Els científics han observat, en assajos en cultius cel·lulars i amb ratolins, que si bloquegen un sol enzim de totes les molècules que participen en el procés metastàtic, l’anomenada KDM1A, les cèl·lules canceroses veuen reduïda la seva capacitat de saltar a altres òrgans. Per bloquejar l’enzim, l’equip de l’ IRB ha aprofitat un inhibidor que van trobar de manera independent altres grups d’investigació.

L’estudi, en què han col·laborat el Centre de Regulació Genòmica ( CRG), l’hospital Sant Joan de Déu, tots dos de Barcelona, i la Universitat de Sheffield, del Regne Unit, obre la possibilitat de desenvolupar fàrmacs que previnguin les metàstasis en un grup de pacients de càncer de mama especialment susceptible a patir aquesta complicació. De fet, l’inhibidor que han utilitzat s’està administrant en un assaig clínic de fase dos per al tractament de la leucèmia mieloide aguda, una classe de càncer sanguini.

En cas que confirmi la seguretat i l’eficàcia del tractament, apunta Gomis en una conversa amb La Vanguardia , pot ser un bon candidat per tractar preventivament les pacients que tenen nivells elevats de MAF.

Les pacients amb nivells elevats de la proteïna MAF tenen més risc que el càncer s’estengui

Malgrat tot, l’investigador es mostra cautelós sobre una hipotètica aplicació clínica del tractament, ja que calen anys per traslladar els resultats de la investigació en laboratori al tractament de les pacients.

El grup liderat per Gomis va descobrir la relació entre els nivells alts de MAF, el risc més gran de metàstasi i el mal funcionament del tractament amb bisfosfonats fa set anys. Els resultats van conduir el científic a fundar l’empresa Inbiomotion, amb què va desenvolupar un test per detectar quins pacients tenen nivells de MAF elevats. L’objectiu era “donar informació als oncòlegs sobre quins pacients es poden tractar amb bisfosfonats per prevenir les metàstasis i quins no”, detalla l’expert.

Els bisfosfonats eviten que les cèl·lules canceroses s’implantin als ossos, el procés metastàtic més comú en càncer de mama. El problema és que en alguns casos poden desviar les metàstasis cap a altres òrgans, com ara el fetge o el cervell, de manera que poden sorgir complicacions molt pitjors. Aquest risc és més gran entre les pacients amb nivells alts de MAF, per a qui el tractament no és recomanable.

El test que ha desenvolupat Inbiomotion ja ha superat dos assajos clínics, es comercialitza des de fa tres mesos a Espanya i s’ha pogut fer servir com a eina diagnòstica. Tot i això, el mecanisme subjacent a aquestes associacions ha continuat sent un misteri fins avui.

Ara, els investigadors han desxifrat el complex puzle molecular que hi ha darrere aquests fenòmens. Han vist que, quan les cèl·lules canceroses presenten nivells alts de MAF, les proteïnes col·laboren amb una molècula anomenada receptor d’estrogen, arxiconeguda al camp oncològic perquè és la responsable del creixement del càncer en un 70% dels tumors mamaris. Aquesta interacció reestructura l’ADN de les cèl·lules canceroses i les converteix en “màquines de metàstasi”, descriu Gomis.

Després d’analitzar pas per pas el mecanisme molecular, l’equip ha identificat que l’enzim KDM1A és, en paraules de l’expert, “el braç executor” dels canvis genòmics. En última instància, és el responsable que aquestes pacients tinguin un risc més gran de desenvolupar metàstasi. Sense l’enzim, pensen els investigadors, la probabilitat de metàstasi de les dones amb nivells alts de MAF no s’hauria de veure incrementada.

Ja hi ha un medicament en fase d’assajos clínics que pot bloquejar el procés de metàstasi

Roger Gomis valora el descobriment com la culminació d’un “cercle virtuós” d’investigació, aplicació i nova investigació. “Venim d’una troballa fa set anys, que ens condueix a desenvolupar un test, que es valida en dos assajos clínics. El test arriba als pacients i et crea noves preguntes, que has de respondre biològicament”, sintetitza.

La investigació ha rebut el suport de la Fundació La Caixa a través de la convocatòria d’investigació en salut 2018. També ha rebut finançament de l’ Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació FERO, la Fundació BBVA i el Ministeri de Ciència. A més a més, l’estudi ha comptat amb el mecenatge de Carme Segura Capellades, que contribueix a la investigació del càncer de l’ IRB Barcelona.

Font impresa: Descarrega PDF

Font digital: https://www.lavanguardia.com/encatala/20231110/9366839/cientifics-barcelona-obren-via-evitar-metastasi-cancer-mama.html