Un informe internacional publicat per The Lancet, que recull el 324.cat, reclama una agenda feminista en les polítiques públiques contra el càncer. En molts països del món, tant als més rics com als més pobres i independentment del continent on s’ubiquen, es repeteix un efecte del patriarcat. I és que les dones tenen més probabilitats que els homes d’estar mancades del coneixement i el poder necessaris per prendre decisions de salut que incideixen sobre el càncer. Per exemple, només el 19% de les dones britàniques que van participar en programes de detecció precoç del càncer de mama al Regne Unit eren conscients que l’alcohol és un factor de risc.
L’obesitat és un factor de risc per a diverses malalties, entre les quals alguns tipus de càncer, i un estudi del 2020 va vincular l’excés de pes a entre un 3 i un 9% dels càncers entre les dones, gairebé el doble que en el cas dels homes.
Ho recull un estudi internacional publicat per The Lancet, que reclama una agenda feminista en les polítiques públiques contra el càncer i posa xifres als efectes de la desigualtat. Conclou que el 70% de les morts prematures de dones a causa del càncer –situa el llindar abans dels 70 anys– s’haurien pogut evitar. Cada any hi ha entre 2 i 3 milions de morts i considera que 1,5 milions serien evitables amb programes de detecció precoç o de prevenció, i 800.000 més si totes les dones tinguessin accés a una cura del càncer òptima.
Desigualats comunes més enllà del desenvolupament del país
L’informe admet desigualtats també en funció del país, perquè les morts prematures per càncer en dones són més altes (72%) als països menys desenvolupats que als que ho estan molt (36%), però apunta que hi ha perjudicis que són comuns.
Per exemple, el risc de catàstrofe financera en cas de càncer, més elevat per a les dones fins i tot en cas de rebre una bona atenció sanitària.
O que són les dones les que assumeixen les cures no pagades de les persones malaltes.
Els exemples del càncer de mama i el de pulmó
Fins i tot en el cas del càncer de mama, el més comú en les dones segons recull l’estudi, s’evidencia el biaix, perquè encara falten coneixements sobre les causes i els indicadors de risc. “És urgent que hi hagi més recerca per entendre millor les causes del càncer en les dones”, asseguren els autors de la publicació mèdica.
Si ens fixem en el càncer de pulmó, que a finals dels anys 80 va sobrepassar el de pit com a més mortífer per a les dones, ens trobem que el col·lectiu femení està infrarepresentat als assajos terapèutics de la malaltia i només suposa un 39% dels participants. El percentatge encara baixa més, fins al 30%, en els assajos d’immunoteràpia.
Això, amb l’agreujant que les dones que presenten símptomes sovint arriben tard al diagnòstic perquè a l’atenció primària no se les identifica com a potencials malaltes.
Un altre fet és que la recerca la lideren homes, que també estan sobrerepresentats als òrgans de direcció d’hospitals, centres de tractament i instituts de recerca. És a dir, que tenen més a l’abast decidir què es prioritza, què es finança i què s’estudia. I aquests àmbits tampoc s’escapen de problemes com l’assetjament laboral o sexual cap a les treballadores.
L’estudi demana més recerca sobre la sospita que productes comercials que fan servir dones, com determinats implants mamaris, productes per als cabells o per a la pell, incrementen el risc de desenvolupar un càncer.
