Actualment està indicat fer un estudi en una unitat acreditada de consell genètic en totes les pacients diagnosticades de carcinoma d’ovari independentment de la història familiar, per descartar la presencia de mutacions BCRA o en altres gens.

Davant la sospita de càncer d’ovari, a més d’altres exploracions, és important la determinació del marcador tumoral CA 125, augmentat en més del 90% de les pacients i que també és útil en el seguiment de la malaltia, ja que sol existir una correlació entre el nivell de CA 125 i l’activitat del tumor.

La primera maniobra diagnòstica i terapèutica davant una sospita de càncer d’ovari consisteix en una cirurgia exploradora de la cavitat abdominal (laparotomia). Aquesta cirurgia és vital, ja que determina l’extensió de la malaltia. Es fonamental que la realitzi un equip quirúrgic expert.

L’estadi o extensió de la malaltia, és el factor pronòstic més important de cara a la curació ja que condiciona la supervivència.

La supervivència global es del 50% als 5 anys. Si la compten per estadis:

• Estadi I: el tumor està limitat a l’ovari: 90% de supervivència
• Estadi II: el tumor s’ha estès a òrgans veïns: 65-70%
• Estadis III i IV: el tumor s’ha estès a distància (abdomen, ganglis, pleura): 20-30%

El tractament del càncer d’ovari consisteix en l’extirpació quirúrgica de tot el tumor existent visible, sense malaltia residual, que anomenem cirurgia òptima, seguida de quimioteràpia.

Als estadis avançats s’ha d’intentar extirpar tot el tumor visible existent a la cavitat abdominal incloent, si cal, segments intestinals, àrees hepàtiques o de melsa… ja que sabem que en aquelles pacients en què no es deixa tumor presenten més supervivència.

Aquesta cirurgia no sempre és possible en estadis avançats, per la qual cosa algunes pacients han de realitzar quimioteràpia inicial prèvia a la cirurgia, quimioteràpia que anomenem neoadjuvant. Amb ella es pretén obtenir una reducció del tumor suficient perquè posteriorment es pugui fer la cirurgia amb més opcions d’aconseguir una eliminació completa del tumor

Pel que fa a la quimioteràpia el tractament emprat estàndard és la combinació de paclitaxel i carboplatí, via intravenosa cada 21 dies per 6 cicles.

Una altra opció és la quimioteràpia intraperitoneal, administrada directament a la cavitat abdominal a través d’un catèter o sonda.  Alguns assaigs clínics demostren un augment de supervivència en diferents grups de pacients, encara que també coneixem que té més toxicitat, per la qual cosa només el 40% de les pacients són capaços de completar tot el tractament.

Pel que fa als tractaments complementaris associats a la quimioteràpia estàndard són:

– Els fàrmacs anomenats antiangiogènics que bloquegen el desenvolupament de vasos sanguinis que el tumor necessita per al seu desenvolupament i proliferació, com el bevacizumab.

– Els Inhibidors de PARP, medicaments específics per a pacients portadores de mutacions BRCA, com ara Olaparib i Niraparib, fàrmacs molt eficaços atesa la seva capacitat per reduir el risc de recidiva i augmentant notablement el temps en què la pacient està lliure de malaltia.

Els resultats globals del tractament actual del càncer d’ovari no són plenament satisfactoris, atès el diagnòstic habitual en una fase avançada o perquè el tractament té una eficàcia, de vegades limitada. Tot i això, els petits avenços –cirurgia de la recaiguda, l’ús de teràpies dirigides– han portat a canviar en molts casos d’una manera notable el pronòstic, la supervivència i la qualitat de vida de moltes pacients.

Dra. Àngels Arcusa Lanza

Metgessa especialista en oncologia i presidenta del Comitè Científic de la Fundació Oncolliga