Els càncers gastroesofàgic, de pàncrees, ronyó, ovari, úter i pell s’afegeixen al de còlon, mama, pulmó, bufeta i pròstata
El programa de diagnòstic ràpid de càncer (DRC) del sistema sanitari públic (SISCAT) s’amplia de cinc a onze tumors i es desplega de manera progressiva pel país.
L’objectiu és facilitar un accés ràpid als hospitals amb un temps entre la sospita clínica, la confirmació diagnòstica i l’inici del tractament al voltant de 30 dies, tenint en compte que hi pot haver circumstàncies clíniques o personals que expliquin terminis superiors en alguns casos.
El programa es va posar en marxa el 2005 en càncer colorectal, de mama i de pulmó, i es va ampliar el 2007 als càncers de bufeta i de pròstata. Ara s’hi incorporen sis noves localitzacions tumorals: gastroesofàgic, de pàncrees, ronyó, ovari, cos i coll d’úter, i pell/melanoma.
Funcionament
La sospita de càncer pot originar-se en l’atenció primària i comunitària, als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), als programes de cribratge, als serveis d’urgències hospitalàries o a les consultes externes. El professional que detecta la sospita activa el circuit mitjançant una derivació electrònica de DRC.
Un cop derivada la persona a l’hospital de referència, el circuit garanteix que la valoració i la primera prova diagnòstica urgent o preferent es facin en un termini màxim de dues setmanes, incloent-hi el resultat i l’informe corresponent.
Si la sospita es confirma, es duen a terme les proves diagnòstiques confirmatòries i s’inicia el tractament. En els casos en què la sospita queda descartada, la persona torna a l’àmbit de l’atenció primària per continuar el procés diagnòstic de la simptomatologia.
L’objectiu global del Programa de DRC és que la confirmació diagnòstica i l’inici del tractament s’abordin en un període d’uns 30 dies de mitjana.
Actuacions consensuades
La revisió i ampliació del Programa de DRC ha estat liderada pel CatSalut i el Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut, amb la creació d’un grup de treball format per professionals de l’atenció primària i comunitària i de l’atenció hospitalària d’arreu de Catalunya.
Aquest grup ha consensuat els senyals i símptomes de sospita per a cadascuna de les onze localitzacions tumorals incloses en el programa, així com les proves diagnòstiques que cal fer a l’atenció primària abans de la derivació hospitalària.
La nova instrucció estableix criteris clínics homogenis d’inclusió al circuit i un formulari de derivació únic integrat a la història clínica compartida de Catalunya. Cada equip d’atenció primària queda vinculat també a un hospital de referència per al DRC, independentment de la localització tumoral, fet que permet evitar duplicacions i reduir desigualtats territorials.
